Palma, crònica sentimental. Climent Picornell

PALMA, CRÒNICA SENTIMENTAL

CLIMENT PICORNELL

IFEELBOOK EDITORS

224 PÀGINES

 

 

SINOPSI

 

Palma, crónica sentimental no és un llibre de memòries, ni tan sols una crónica a l'ús. No és, tampoc, un llibre de geografia ni de sociología o d'ontropologia, tot i que contengui pinzellades de tots aquests elements. Climent Picornell (Palma, 1949) aconsegueix plasmar en aquest volum moments, llocs i personatges, descrits amb la delicadesa propia de l'observador professional, per compondré un calidoscopi de mil colors, una estranya foto fixa en moviment sobre un escenari, la ciutat de Palma, convertida en el protagonista principal.

Profund coneixedor de la condició humana, amb un estil impecable, net i directe, les narracions de Picornell acompanyades per les imatges del fotògraf Jaume Gual (Palma, 1959) aconsegueixen anar més enllà del simple retrat i adquireixen la rellevància de les obres nascudes per transcendir els seus autors qui, retratant el seu poble són capaços de retratar el món.

 

 Per conéixer una ciutat no hi ha millor activitat que passejar pels seus carrers, mirar edificis, parlar amb els habitants i deixar-se endur pels costums. Climent Picornell sap millor que ningú que trescar per la ciutat és un exercici que enriqueix. Per tant, aquest recull de textes són la seva visió de la ciutat de Palma. Una col.lecció d'anècdotes i vivències mentre recorre els carrers de Palma, visita els amics, pren un café o és deixa perdre dins els edificis emblemàtics. No hi ha dia que no passeji, observi i quedi bocabadat amb les converses de la gent.

 

 

Climent Picornell és geògraf, professór de la Universitat de les Illes Balears i escriptor. Coneix mólt bé l'història de Palma i el seu creixement urbanistic. El món és molt petit i durant un curs vaig tenir a Climent com a profesor de l'UIB. M'ha agradat llegir un llibre seu i poder disfrutar de la semblança de la capital mallorquina. Les ciutats canvien amb els anys, l'increment poblacional requereix la necessitat d'una planificació urbana i seguir el ritme de la modernitat.

 



"Quan els nostres territoris es converteixen en escenaris dels records, cosa passa. És com passar gust de rellegir. Un torna vell. I la ciutat muda la pell, com les serps, per agafar nova vitalitat".

 

Climent viu a la plaça de la Llonja, nucli urbà, punt d'enfocament al món. Unes vistes inmillorables d'edificis antics i emblemàtics. I just al front la principal entrada marítima a la ciutat. Amb el temps desapareixen les barques de bou, i l'ofici de pescador, deixant pas a les embarcacions d'esbarjo.

 

 

És inevitable amb els anys no recordar l'infància i sentir nostàlgia pels momens d'innocència, per les vivències i per les persones que ja no ens acompanyen. L'autor no profunditza amb els sentiments, però donant una ullada enrera les emocions vibren. La ciutat de Palma que ell coneix del passat és bastant desconeguda per jo, tant per la diferència d'anys que ens separa com pel fet d'haver viscut tota joventut a un poble. El canvi de poble a ciutat és brutal, abans només anavem a la ciutat per necessitat o un parell de vegades a l'any. Aquest darrers anys he anat descubrint la ciutat i observant el seu progrés. Sentir la pèrdua de botigues emblemàtiques i observar l'invasió de les terrasses, dels bars, impedint el passeig tranquil dels vianants. De tot això i molt més parla Climent als seus textos, una expressió en veu alta del que pensa sobre la ciutat. Queixes i alabances personals que no tenen perque coincidir amb l'opinió d'altres habitants. Simplement com exercici per reflexionar sobre les observacions del dia a dia a la ciutat.

 





 

De forma clara i directa, Climent, ens guia pels carrers de Palma, i dóna forma a les seves observacions i converses amb amics i coneguts. Un recorregut  per la Seu amb visita a la capella de Sant Pere renovada pel pintor Miquel Barceló, seguint pels Jardins de s'Hort del Rei, sa Llotja, el Baluard de Sant Pere...I un descans obligatori al bar Bosch. Moments viscuts al present que ens recorden el passat i ens obliguen a pensar amb els canvis obligatoris del curs de la vida. Unes fotografies de Jaume Gual acompanyen els relats de Climent Picornell, imatges que mostren la ciutat en moviment.

 

 

La ciutat ens pertany i nosaltres a ella, necessitam escoltar-la i cuidar-la perque segueixi bategant. Víctor Hugo deia que "La ciutat és un llibre". No deixeu de llegir la vostra ciutat, és un exercici sorprenent.