domingo, 19 de marzo de 2017

L'estació de les pluges de Miquel Horrach


L'ESTACIÓ DE LES PLUGES
MIQUEL HORRACH
IFEELBOOK EDITORS
194 PÀGINES
 

 
SINOPSI
 
L'espectre d'Errol Flynn navega a bord d'una goleta fantasma per la badia de Palma una nit d'estiu en què una violenta tempesta causa desastres per tota la ciutat; una joia antiga; un magnat de la construcción a qui l'èxit i els diners no han  lliurat de la depressió; una dona major que, refugiada en els seus somnis, ha vist créixer la ciutat com un monstre descomunal; un assassí, una harpia i dos policies; la mar, l'Arxiduc i l'Emperadriu d'Austria sota l'enorme focus de la lluna plena. Tots habiten L'estació de les pluges. L'estació irreal, la que poc a poc desfà la ciutat i els seus habitants com si fos un castell d'arena. Fins que només en queden els records.
 
Un apassionat de la literatura és capaç de moure muntanyes llegint i escrivint. I en el cas d'en Miquel Horrach la passió arriba fins al punt de crear amb altres companys una editorial. Una decisió arriscada al moment en què el món editorial cau en picat. Només els valents arriben molt lluny i demostren que els llibres són un univers per descubrir i gaudir.
 
L'estació de les pluges és un trencaclosques on encaixen a la perfecció un prefaci, cinc relats i un epíleg. Set historietes que és poden llegir independentent però seguint l'ordre aconsegueixen una novel.la de personatges. En cada relat coneixem un o diversos personatges que al llarg de la història queden atrapats dins la xarxa d'una aranya, la ciutat de Palma.
 
Mallorca no és una illa de pluges constants i molt menys a l'estiu. A l'agost pot cauré un ruixat de forma esporàdica, però no ploure un dia darrere l'altre. A l'estació de les pluges, com bé diu el mateix titol, la pluja és un fenomen atmosfèric que conviu amb els protagonistes. La seva funció és la de desbiuxar la realitat donant-li una pinzellada irreal. Aviat ens adonem que d'irreal en té poc i que qui esborra el passat i les seves petjades són els humans. Els qui menyspreen la seva ciutat i només veuen els avantatges dels canvis per omplir-se les butxaques. L'avarícia és l'arma destructora per excel.lència de persones i espai. La calor dels diners contrasta amb la fredor dels sentiments abocant la ciutat a un canvi brutal.
 
No entraré en detalls sobre el que passa a cada relat. Simplement recalcar que en Miquel Horrach crea un text molt musical i poètic. La seva prosa és pura poesía i aconseguiex una melodia perfecta conjugant-la amb la música de Norah Jones i el tintineix de la pluja.
 
"Quan es trobà un poc millor, s'aixecà i sortí al corralet on la figuera, arreglada amb la delicadesa que s'arregla un bonsái però grossa com un gegant, estenia les seves branques, plenes de fulles com palmes de mans obertes d'un color verd tan viu que, segons la posició de la llum semblava negre, esquitxada aquí i allà de figues morades i petites, dolces com una besada".
 
L'ambientació d'una novel.la és molt important i en aquest cas l'autor coneix la ciutat com la seva mà. Llegint-lo coneixem part de les tradicions, del creixement de la ciutat, de la crisi econòmica i descubrim el que no l'hi agrada.  A part  de començar l'obra i acabar-la dins un vaixell, i és que abans de l'arribada del turismo massiu, l'unica porta d'entrada a la ciutat era el seu port. Ens trobam davant una novel.la critica amb la destrucció i el canvi climàtic.
 
No deixeu de visitar l'illa de la mà del fantasma d'Errol Flynn, L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria i l'Emperatriu Sissí juntament amb alguns illencs, on no falten els assassins. "L'estació de les pluges" és una mescla de novel.la negra amb novel.la de personatges, on la visió de cadascun és de vital importancia.
 
 
Reseña perteneciente a la Yincana Criminal, donde la acción transcurre en una isla.
 
 
 
 
 
 



7 comentarios:

  1. La verdad es que hay que tener muchos bemoles para crear una editorial en tiempo de tormentas, como es el que estamos viviendo, cuando apenas se venden libros.

    Me ha gustado la manera en que has abordado esta colección de relatos, que parecen de lo más originales por los protagonistas de cada uno de ellos y me ha encantado, personalmente, el calor que has puesto al hablar del libro en general. Seguro que merece la pena.

    Un beso.

    ResponderEliminar
  2. No soc gaire de relats, així que de moment aquest no crec que el llegeixi :)
    Petons!

    ResponderEliminar
  3. Lo siento,pero con lo pequeña que es la letra de tu blog y que me acaban de operar de la vista aunque lo he intentado no he podido enterarme de que iba la reseña, cuando este mas recuperada lo intentaré de nuevo. Besos

    ResponderEliminar
  4. Me gustan los relatos y no me importa leer en catalán, aunque no lo haga tan a menudo como debiera. Apuntaré el título y si se cruza en mi camino, le daré una oportunidad, que además no es demasiado extenso.
    Gracias por darlo a conocer. Besos.

    ResponderEliminar
  5. Lo siento pero me cuesta mucho leer en catalan, tengo que mirar a ver como encuentro un traductor para leerte la reseña. Lo intentaré y te diré algo. Besos

    ResponderEliminar
  6. Encara que no té mala pinta, amb els relats em costa molt disfrutar. Així que la deixo passar aquesta vegada.
    Un petonet ;)

    ResponderEliminar
  7. LLegir en catala em costa un mon, ja saps que el parlo i l'escric, però no llisc mai i no tinc soltura, no crec que m'aventure amb aquest llibre de relats perque m'agraden els llargs recorreguts, però qui sap si un bon día me'l trobe, recorde la teua opinió y se'n ve a casa, si son relats igual son mes fàcils de llegir malgrat estiguen escrits en català.
    Per cert molt valent l'autor, no tots son capaços de crear una editorial i menys com està el mon editorial hui en día

    ResponderEliminar

La palabra es el arma de los humanos para aproximarse unos a otros (Ana María Matute).